divendres, 18 d’agost de 2017

AVUI, AMB DOLOR I CONVICCIÓ

Anna Domingo Pasarin, adominpa.myportfolio.com



Avui, amb dolor i convició, rebutgem la por, la intransigència i la indiferència envers l'altre...

Avui, amb dolor i convicció, ens declarem disposats a escoltar tothom,  a valorar tothom, a estimar tothom perquè en tots hi ha la llum sagrada de la Consciència.

Avui, amb dolor i convicció, practicarem per a poder transitar el dolor plenament i evitar així la rancúnia i la tensió que ens allunyarien de la nostra acceptació de l'instant present.

Avui, amb dolor i convicció, plorem per tots: els qui han patit directament l'atac, els qui han atacat i tots els qui patiran injustament les conseqüències de l'atac.

i OBERTAMENT ESTEM D'ACORD AMB LA NOTA QUE HA DIFÒS L'ASSOCIACIÓ PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS A PROPÒSIT DE L'ACTE TERRORISTA PERPETRAT A BARCELONA EL 17 D'AGOST DEL 2017

http://audir.org/nota-de-lassociacio-unesco-per-al-dialeg-interreligios-a-proposit-de-lacte-terrorista-perpetrat-a-barcelona-el-17-dagost-del-2017/


dilluns, 24 de juliol de 2017

Les 8 formes d'il·luminació


A la pel·lícula Zen dirigida l'any 2009 per Takahashi Banmei i per al meu gust molt ben interpretada per Kantarou Nakamura, el mestre Eihei Dōgen, ja prop de la mort, dóna als seus deixebles una llista de preceptes segons els quals, molts antics mestres van assolir la il·luminació en practicar-los de manera constant i rigurosa. D'alguna manera recorden els Yama i Niyama del yoga i les observances, recomanacions o preceptes que emmarquen totes les tradicions espirituals, ja que sense un marc ètic, la pràctica ben aviat queda reduïda a una simple eina de millorament personal, però no de transformació. De fet la pràctica vertadera es reconeix sempre per la capacitat de transformar-nos no en allò que volem ser, sinó en allò que ni tan sols podem imaginar que som. La il·luminació doncs  és una profunda reordenació de  les relacions que sostens amb tu mateix, amb els altres i amb l'Univers sencer. 



Us escric aquí aquestes vuit formes d'il·luminació. Ara que l'estiu ens aporta temps i calma pot ser un bon moment per a posar-les en pràctica i per a poder reflexionar-les...

                      allibera't de la cobdícia
                      cultiva la satisfacció
                      roman serè
                      esforçat contínuament
                      manten-te en l'estat de presència
                      no deixis de practicar zazen (meditació)
                      creix en saviesa
                      evita les converses ocioses




La películ·la la podeu veure en japonès i subtitulada en castellà. És un goig escoltar els personatges parlar en la seva llengua, sobretot la veu de l'actor principal és especialment vigorosa i rica en modulacions: 

https://www.youtube.com/watch?v=2Te8DH_Eorg

  

dissabte, 22 de juliol de 2017

Sansuikyo. El Sūtra de las montañas y de los ríos

Pedraforca blog.kangap.com
"Las montañas y los ríos presentes son la expresión de los antiguos buddhas. Tanto las montañas como los ríos, tal y como son, manifiestan plenamente su virtud. Puesto que trascienden el tiempo, su actividad sucede siempre en el eterno presente. Puesto que permanecen en la naturaleza original desde antes de la aparición de la forma, su propia manifestación es liberación. Puesto que las virtudes de las montañas son elevadas y amplias, poseen el poder espiritual de cabalgar las nubes y la maravillosa capacidad de volar libremente con el viento."


Eihei Dōgen. Shōbōgenzō. La preciosa visión del Dharma verdadero. Traducción anotada de Dokushō Villalba. Kairós, Barcelona, 2015

dilluns, 26 de juny de 2017

La preciosa visión del Dharma verdadero

https://muellezen.wordpress.com/2012/07/28/
el-dharma-del-buda-la-herencia-inesperada/
"Cuando vas en barco y miras hacia la orilla, puedes cometer el error de creer que es la orilla del río la que se mueve. Pero si posas la mirada atentamente sobre tu propia embarcación, comprenderás que en realidad es el barco el que se mueve. De la misma manera, si examinas la multitud de fenómenos a través de tu percepción confusa, cometerás el error de pensar que tu propia mente es permanente. Pero si practicas íntimamente y retornas a lo que eres, comprenderás que nada posee naturaleza propia"

Eihei Dōgen. Shōbōgenzō. La preciosa visión del Dharma verdadero. Traducción anotada de Dokushō Villalba. Kairós, Barcelona, 2015

dimarts, 20 de juny de 2017

SABER QUI SOM


Pràctica al Wu Wei, 20 de juny 2017
Ens cal saber qui som o què som i en aquest sentit la pràctica de postures de yoga és una eina excel·lent. Primer perquè ens assegura una estona de consciència sensorial diària o setmanal i segon perquè ens situa en una àmbit contingut i serè que facilita l'hàbit de sentir-nos.

Les postures ens donen una visió directe de nosaltres mateixos, una visió no mediatitzada per cap autoritat, per cap racionalització. És una visió que emergeix del cos, directa, a vegades, ni tan sols és comprensible ja que pertany al coneixement vivencial, intuitiu i per tant, pot arribar a ser inefable. 

Però massa sovint la percepció física que tenim de nosaltres mateixos és externa, és a dir, està bastida sobre el que ens han dit els altres sobre com hauríem de ser o sobre com és el nostre cos, o per les imatges que ens hem construït de com ens agradaria que fos el nostre cos. No és doncs una percepció real, de fet és una distorsió que s'interposa entre nosaltres i el cos i que ens impedeix l'escolta del cos. Tenim aleshores una relació dolorosa amb la nostra corporeitat perquè està allunyada de la vivència i per tant del coneixement vertader. La pràctica de postures pot deslliurar-nos d'aquestes falses imatges i connectar-nos amb la corporalitat encarnada que som.

El cos el veiem i l'usem però el sentim des de dins. No tenim, excepte casos especials, una percepció externa del cos, per tant l'escolta de la corporalitat és l'escolta que ens porta al present, ens connecta amb l'instant que vivim sigui de la condició que sigui. És un primer pas per a començar a esbrinar la nostra veritable identitat.

diumenge, 11 de juny de 2017

Tots respirem però cadascú té el seu ritme respiratori. Per tant quan fem postures al ritme de la pròpia respiració es genera en nosaltres una actitud, una connexió amb el nostre interior. Quan aquesta connexió  no es dóna, la persona està "descentrada", és com si es fes estranya de sí mateixa, perquè el que hi ha a "fora" d'aquest interior, en la perifèria de la persona,  és la gestió de la vida, però aquesta gestió de la vida no és la Vida (Moratiel, 1992). Ens cal doncs tot sovint, retirar l'energia de la perifèria i adreçar-la vers l'interior de l'Ésser.

El primer pas doncs és respirar conscientment, mentre fem les postures de yoga, mentre preparem el dinar, mentre passegem o quan fem silenci. La respiració conscient aporta espai o distància per a veure-hi clar.




dilluns, 5 de juny de 2017

ANITA MOORJANI I EL YOGA

http://ndestories.org/anita-moorjani/

Anita Moorjani després de quatre anys de lluitar contra el càncer limfàtic que assolava el seu cos, es va rendir. Va sentir que ja no podia més i va acceptar la mort. En els fets que van passar a continuació aquesta rendició i acceptació  de l'instant present, prenen una gran significació que per als practicants de yoga, ens remet al 
īśvāra pranidhānā que significa abandonament a allò Suprem o acceptació sense condicions del resultat de les accions.

Mentre ella s'abandonava, el seu marit la ingressava d'urgències en un hospital de Hong Kong on els metges, en atendre-la, van informar al marit i a la mare de l'Anita que els acompanyava, que li quedaven poques hores de vida. Poc després entrava en coma. Tota aquesta vicissitud i l'expansió de la consciència que va experimentar l'Anita en entrar en estat de coma, està relatat de manera molt planera, amb dedicació i exactitud en el seu llibre Muero por ser yo*. Durant la seva expansió de consciència la Anita no només va prendre la decissió de no morir, a més a més va obtenir un coneixemen vivencial molt important. Algunes de les descripcions de com es sentia aleshores són molt properes a estats de consciència descrits per Patañjali al Yoga Sūtra. Però aquesta història encara no acaba aquí, ja que Anita no només no va morir sinó que va entendre, tan bon punt va decidir retornar a la vida, que si tornava estaria curada completament. I així va ser. Tot el seu cas està científicament documentat, no és cap invenció. La remissió espontània del seu càncer és una de les més famoses i científicament menys comprensibles.

De tornada doncs a la vida l'Anita va haver de fer una elaboració de la seva experiència que va canviar de manera definitiva la seva forma de viure. PErsonalment considero que aquesta és la part més interessant del llibre ja que de nou, en la descripció se les conviccions que va elaborar, trobem molta similitud amb la filosofia del Yoga exposada al  Yoga Sūtra de Patañjali. Per aquest motiu i perquè és un document honest i senzill us animo a llegir aquest llibre escrit sense cap altra pretensió que clarificar i compartir una experiència radical i transformadora.

Anita Moorjani. Muero por ser yo : www.bibliotecaespiritual.com/pdf.../anitamoorjanimueropors..

Tambéhi ha un audio de tot el llibre penjat al youtube: https://www.youtube.com/watch?v=wjTBSCdf2Dc