divendres, 20 de gener de 2017

HOMENATGE A T.K.V. DESIKACHAR


Àlvers. Cornellà de Llobregat. Foto Beatriu Pasarin

"Quan comencem a estudiar el yoga, sigui en forma de āsana, prānāyāma, meditació o estudi dels Yoga Sūtra, la forma en la qual aprenem és la mateixa. A mesura que anem progressant ens anirem adonant de la naturalesa holística del nostre ésser; sabrem que estem fets de cos, respiració, ment i més.

Moltes persones que comencen a estudiar el yoga amb la pràctica de āsana continuen aprenent postures fins que per a ells l'únic significat del yoga és l'exercici físic. Podem comparar això amb una persona que enforteix només un braç i deixa que l'altre es debiliti. De la mateixa manera hi ha persones que intel.lectualitzen la idea del yoga: escriuen magnífics llibres, parlen brillantment sobre idees complicades com prakrti i atman però quan parlen o escriuen no poden mantenir-se rectes ni per uns minuts.

Així que no oblidem que podem començar la pràctica del yoga des de qualsevol punt, però si volem ser éssers humans complerts, hem d'incorporar tots els aspectes i fer-ho pas a pas."

Extret de El corazón del yoga, Inner Traditions, México, 2003, p. 7

diumenge, 8 de gener de 2017

Un gran mestre

El diner és un gran mestre perquè en sí mateix no té cap valor. És un objecte del món, pertany al món i en el món quedarà quan marxem a través de la mort. Per tant és transparent: posseix el valor que nosaltres li donem. La relació que hi mantenim transparenta el nostre interior i ens fa veure-hi clar en nosaltres: fins a quin punt som capaços de donar? Fins a quin punt el nostre risc sempre té una reserva de diners? Com ens hi relacionem? Què i com paguem?

Quan traspassem la nostra energia al diner, li otorguem poder sobre nosaltres i aleshores esdevé el nostre ídol.

Però el més greu és que el diner sovint ens amaga la veritat més bella:

"No us preocupeu, pensant què mejareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans [és a dir tots nosaltres quan no som en estat de confiança] ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial [és a dir la Divinitat, la Vida, la Pura Consciència o la Pura Energia] ja sap prou que en teniu necessitat."

Cada dia doncs, rebem tot allò que ens cal per a la Vida. I en aquest rebre el diner, quan hi ha d'intervenir, només juga un paper d'instrument.





divendres, 6 de gener de 2017

REGAL DE REIS


"El propósito de esta charla no es facilitar la comprensión intelectual sino simplemente expresar el aprecio que tengo por nuestra práctica (...) El poder sentarme en meditación con ustedes es muy, muy fuera de lo corriente. Por supuesto, cualquier cosa que hagamos lo es, porque nuestra misma vida es fuera de lo corriente. Buda ha dicho: "Apreciar la vida es algo tan raro como tener tierra pegada sobre la uña". Como es sabido, la tierra casi nunca se pega sobre la uña. Nuestra vida es rara y maravillosa."

Clavellina florida. Cornellà de Llobregat. Foto Beatriu Pasarin
Shunryu Suzuki. Mente Zen, mente de principiante: conversaciones informales sobre meditación y práctica zen. Editorial Estacions, Buenos Aires,1987

ENS TORNEM A VEURE A PARTIR DEL DIA 10

QUE PASSEU UNA BONA DIADA DE REIS!!!!

diumenge, 1 de gener de 2017

L'EXTENSIÓ

La nostra columna té dos grans moviments: la flexió i l'extensió.

L'extensió implica un moviment més petit que el de flexió però igual de significatiu i d'important per a la vida: l'enxtensió ens permet l'obertura del pit, l'obertura del cor. És el moviment associat a la inspiració i per tant a la disposició vers l'acció, a la capacitat d'actuar i de tenir l'energia necessària per a fer-ho.

Les postures d'extensió com tadāsana, virabhadrāsana o cakravakāsana ens faciliten aquesta obertura i per tant, milloren la nostra capacitat respiratòria. Quan la inspiració és plena rebem en nosaltres l'energia necessària per a dur a terme totes les nostres accions, ens dilatem i ens reafirmem en allò que som. És doncs un moviment que ens afirma en la Vida i en la singularitat sagrada que aquesta Vida té en cadascú de nosaltres.

La postura del guerrer augmenta aquesta determinació en ser una postura de donació complerta. Un guerrer no és aquell disposat a destruir-ho tot sinó aquell disposat a donar-ho tot .


"Quan a un viatger que coneixia molts continents li van preguntar què li sorprenia més del món, va respondre: l’omnipresència dels pardals."*


Que Nadal ens doni
“l’omnipresència dels pardals”
Una abraçada,
Beatriu



*Adam Zagajewski. En la belleza ajena. Pretextos, València, 2011, p.122