dilluns, 26 de juny de 2017

La preciosa visión del Dharma verdadero

https://muellezen.wordpress.com/2012/07/28/
el-dharma-del-buda-la-herencia-inesperada/
"Cuando vas en barco y miras hacia la orilla, puedes cometer el error de creer que es la orilla del río la que se mueve. Pero si posas la mirada atentamente sobre tu propia embarcación, comprenderás que en realidad es el barco el que se mueve. De la misma manera, si examinas la multitud de fenómenos a través de tu percepción confusa, cometerás el error de pensar que tu propia mente es permanente. Pero si practicas íntimamente y retornas a lo que eres, comprenderás que nada posee naturaleza propia"

Eihei Dōgen. Shōbōgenzō. La preciosa visión del Dharma verdadero. Traducción anotada de Dokushō Villalba. Kairós, Barcelona, 2015

dimarts, 20 de juny de 2017

SABER QUI SOM


Pràctica al Wu Wei, 20 de juny 2017
Ens cal saber qui som o què som i en aquest sentit la pràctica de postures de yoga és una eina excel·lent. Primer perquè ens assegura una estona de consciència sensorial diària o setmanal i segon perquè ens situa en una àmbit contingut i serè que facilita l'hàbit de sentir-nos.

Les postures ens donen una visió directe de nosaltres mateixos, una visió no mediatitzada per cap autoritat, per cap racionalització. És una visió que emergeix del cos, directa, a vegades, ni tan sols és comprensible ja que pertany al coneixement vivencial, intuitiu i per tant, pot arribar a ser inefable. 

Però massa sovint la percepció física que tenim de nosaltres mateixos és externa, és a dir, està bastida sobre el que ens han dit els altres sobre com hauríem de ser o sobre com és el nostre cos, o per les imatges que ens hem construït de com ens agradaria que fos el nostre cos. No és doncs una percepció real, de fet és una distorsió que s'interposa entre nosaltres i el cos i que ens impedeix l'escolta del cos. Tenim aleshores una relació dolorosa amb la nostra corporeitat perquè està allunyada de la vivència i per tant del coneixement vertader. La pràctica de postures pot deslliurar-nos d'aquestes falses imatges i connectar-nos amb la corporalitat encarnada que som.

El cos el veiem i l'usem però el sentim des de dins. No tenim, excepte casos especials, una percepció externa del cos, per tant l'escolta de la corporalitat és l'escolta que ens porta al present, ens connecta amb l'instant que vivim sigui de la condició que sigui. És un primer pas per a començar a esbrinar la nostra veritable identitat.

diumenge, 11 de juny de 2017

Tots respirem però cadascú té el seu ritme respiratori. Per tant quan fem postures al ritme de la pròpia respiració es genera en nosaltres una actitud, una connexió amb el nostre interior. Quan aquesta connexió  no es dóna, la persona està "descentrada", és com si es fes estranya de sí mateixa, perquè el que hi ha a "fora" d'aquest interior, en la perifèria de la persona,  és la gestió de la vida, però aquesta gestió de la vida no és la Vida (Moratiel, 1992). Ens cal doncs tot sovint, retirar l'energia de la perifèria i adreçar-la vers l'interior de l'Ésser.

El primer pas doncs és respirar conscientment, mentre fem les postures de yoga, mentre preparem el dinar, mentre passegem o quan fem silenci. La respiració conscient aporta espai o distància per a veure-hi clar.




dilluns, 5 de juny de 2017

ANITA MOORJANI I EL YOGA

http://ndestories.org/anita-moorjani/

Anita Moorjani després de quatre anys de lluitar contra el càncer limfàtic que assolava el seu cos, es va rendir. Va sentir que ja no podia més i va acceptar la mort. En els fets que van passar a continuació aquesta rendició i acceptació  de l'instant present, prenen una gran significació que per als practicants de yoga, ens remet al 
īśvāra pranidhānā que significa abandonament a allò Suprem o acceptació sense condicions del resultat de les accions.

Mentre ella s'abandonava, el seu marit la ingressava d'urgències en un hospital de Hong Kong on els metges, en atendre-la, van informar al marit i a la mare de l'Anita que els acompanyava, que li quedaven poques hores de vida. Poc després entrava en coma. Tota aquesta vicissitud i l'expansió de la consciència que va experimentar l'Anita en entrar en estat de coma, està relatat de manera molt planera, amb dedicació i exactitud en el seu llibre Muero por ser yo*. Durant la seva expansió de consciència la Anita no només va prendre la decissió de no morir, a més a més va obtenir un coneixemen vivencial molt important. Algunes de les descripcions de com es sentia aleshores són molt properes a estats de consciència descrits per Patañjali al Yoga Sūtra. Però aquesta història encara no acaba aquí, ja que Anita no només no va morir sinó que va entendre, tan bon punt va decidir retornar a la vida, que si tornava estaria curada completament. I així va ser. Tot el seu cas està científicament documentat, no és cap invenció. La remissió espontània del seu càncer és una de les més famoses i científicament menys comprensibles.

De tornada doncs a la vida l'Anita va haver de fer una elaboració de la seva experiència que va canviar de manera definitiva la seva forma de viure. PErsonalment considero que aquesta és la part més interessant del llibre ja que de nou, en la descripció se les conviccions que va elaborar, trobem molta similitud amb la filosofia del Yoga exposada al  Yoga Sūtra de Patañjali. Per aquest motiu i perquè és un document honest i senzill us animo a llegir aquest llibre escrit sense cap altra pretensió que clarificar i compartir una experiència radical i transformadora.

Anita Moorjani. Muero por ser yo : www.bibliotecaespiritual.com/pdf.../anitamoorjanimueropors..

Tambéhi ha un audio de tot el llibre penjat al youtube: https://www.youtube.com/watch?v=wjTBSCdf2Dc