dilluns, 13 de novembre de 2017

LES CAUSES DEL DOLOR


Una puerta abierta de par en par a los aires del porvenir (Liubliana, 2006). 
(Foto © Albert Lázaro-Tinaut) dins de http://impedimentatransit.blogspot.com.es/2011/07 
L’origen de la confusió en què vivim és la ignorància ontològica: no saber qui som o què som. Patañjali ens diu que aquesta ignorància és substancial (YS 2.24). Això significa que es genera a causa de l’encarnació, és a dir, que no hi pot haver vida material sense aquesta ignorància i sense els seus fills o ramificacions que són l’ego, el desig, l’aversió i la por. Sense desig la vida s’extingiria però alhora el desig s’ha d’observar, ponderar i, fins i tot a vegades, convé de contenir-lo. Igualment l’ego és necessari per a la gestió de la vida, però si vivim dins dels límits del nostre ego ben aviat deixem de veure l’amplitud i la riquesa de l’existència, perquè ens aïllarem de nosaltres mateixos alhora que perdem el contacte real amb els altres. Si una persona creu que mai no morirà o que sempre serà jove, ben aviat cometrà accions que li poden aportar dolor o haurà de reprimir en sí mateixa tot signe d’envelliment i per tant, li caldrà construir una falsa identitat basada en la pèrdua de la perspectiva vital. Tanmateix, és molt possible que en els actes d’heroisme hi hagi indiferència vers la pròpia existència. Igualment l’aversió i la por ens poden paralitzar, però també són formes de prudència per a protegir la nostra vida.
Per tant aquestes dificultats substancials que són l’arrel de la nostra confusió vital, tenen d’una banda un caràcter de preservació de l’existència i de l’altra ens n’amaguen la veritat. No són doncs fàcils de gestionar ni d’eradicar i sovint ens porten a vincular-nos erròniament amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el nostre entorn. Però Patañjali ens diu que si arranquem de nosaltres totes les arrels d’aquesta confusió, si eradiquem la ignorància obtindrem aleshores la llibertat de saber Qui Som (YS 2.25) Aquesta afirmació és molt esperançadora ja que ens fa pensar que hi ha una altra manera de viure que no és presonera de l’instint de conservació, de depredació o de la por. És com si de sobte algú t’obrís una finestra i veiessis que hi ha tota una altra dimensió de la Vida. I per aconseguir aquesta fi ens proposa dos recursos:
- Si ens sentim dominats per l’ego, el desig o la por, ens cal apaivagar aquestes fluctuacions mentals mitjançant la meditació (YS 2.11) ja que aleshores el més important és evitar que continuïn arrossegant-nos sense fre en una espiral que cada vegada més ens augmentarà la confusió i ens abocarà a situacions doloroses.
- Quan estan més lleus o subtils és aleshores el moment cabdal d’emprendre un treball fort, de fons, a fi d’extingir en nosaltres tant com puguem aquestes arrels del dolor (YS 2.10)

Per tant el yogui ha de mantenir-se tothora conscient, vigilant, atent i alhora confiat, perquè si bé el treball a fer no és pas senzill, Patañjali mateix ens diu: que la confusió és en sí mateixa el ressort que ens portarà vers l’alliberament. (YS 2.23)

Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, novembre 2017, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada