dimecres, 18 d’abril de 2018

El yoga de l’acció i el yoga dels vuit membres (YS 2.28-55)


El yoga dels vuit membres és el gran camí del yoga perquè abasta tot l’espectre relacional de la persona. Els seus principis regulen totes les nostres dimensions: les relacions amb els altres, amb un mateix, amb el cos, amb la respiració, amb els sentits i amb la ment a fi de canalitzar-nos completament en una única direcció. No és doncs un camí senzill, Patañjali mateix l’anomena el gran vot (YS 2.31) i dedica el sūtra 2.31 a explicar l’exigència que suposa la seva practica.

Contràriament i tal i com vam dir en el capítol anterior, el yoga de l’acció (el Kriyā yoga, YS 2.1) és un yoga preliminar, perquè el tres elements que el formen orienten i purifiquen les nostres accions. Donat doncs que la vida de qualsevol persona és tothora actuar i decidir, el yoga de l’acció és el yoga que tothom pot practicar, independentment de com estigui o de quina circumstància visqui.
http://arabesko.blogspot.com.es/2014/05/dibujo-artesania
-mandala-trisquel.html
Però també vam dir que és un yoga nuclear perquè forma part del yoga dels vuit membres (Astānga yoga, YS 28-55) Concretament ens el trobem inclòs entre els cinc principis que regulen les relacions amb un mateix (YS 2.43-45) Estem doncs davant d’una pedra de toc del yoga ja que tant si practiquem un yoga més preliminar com si practiquem el gran camí dels vuit membres, practicarem sempre aquests tres elements: la disciplina o ascesi, l’autoconeixement i l’abandonament a la Consciència superior.





Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, abril 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

dimarts, 20 de març de 2018

El yoga de l’acció (YS 2.1)



Perquè hem patit, recordem que venim del dolor (YS 2.15), hem entès que hem d’introduir un canvi a la nostra vida. El dolor és el gran motor per a fer-nos comprendre que hem de posar llum en la nostra manera de ser i de viure. Per tant, allò que estem buscant, és evitar el dolor futur (YS 2.16). Patañjali ja ens ha marcat la direcció amb la pràctica i el desaferrament (YS 1.12) Ara que ja sabem que ens cal fer alguna cosa i que ens cal deixar de fer-ne d’altres, se’ns proposa d’introduir una metodologia del fer en el nostre viure, el yoga de l’acció (YS 2.1): disciplina, autoconeixement i abandonament dels resultats de les nostres accions són els tres elements que es conjuguen en aquest yoga preliminar o nuclear.

Segons ens diu Frans Moors en el seu comentari als Yoga Sūtra aquest yoga “ha d’acompanyar cadascuna de les nostres accions, cadascun dels nostres pensaments”[1] És la pràctica que ens ha de facilitar una acció intel·ligent, reflexiva i orientada que ens desvetlli a la dimensió conscient de la Vida. I ens fa notar també en Frans que l’ordre en què Patañjali enumera els tres elements és significatiu, “perquè són tres elements indissociables i perquè cal, primer de tot posar-se en marxa”[2] Així doncs el més urgent és començar i el yoga de l’acció és un mètode que qualsevol persona, estigui com estigui, pot aplicar.
El primer element, la disciplina o ascesi ens ha de permetre purificar-nos, ordenar-nos, entre els mil i uns impulsos, en la direcció escollida. Sense disciplina no hi haurà, per exemple, estona de pràctica, ni la disposició necessària per a evitar tot allò que ens pot distreure i allunyar de la pràctica. Evidentment però, no ha de ser una disciplina rígida ni excessiva perquè aleshores aniria en detriment de la persona, que sempre és més important que qualsevol altra cosa.

L’autoconeixement, o auto indagació, serà l’element que, en tot moment, ens reafirmarà en aquesta disciplina en connectar-nos a nosaltres mateixos i fer-nos sentir si la pràctica escollida és adient o no. Aquest auto coneixement és necessari per entrar en nosaltres i anar entenent “qui som” o “què som”, alliberant-nos així de totes les falses imatges que ens hem construït o de les “autoritats externes” que hem introduït en la nostra percepció i que sempre ens estan dient què hem de fer o com ho hem de fer. L’autoconeixement doncs ens ha de desvetllar la consciència del Sí mateix que som en veritat.
I el tercer element es pot entendre com una acceptació de que els fruits de les nostres accions no depenen només de nosaltres. En tota acció intervenen sempre elements que quedaran fora del nostre control i que poden fer que els resultats d’un projecte o d’un treball preparat amb cura, s’esguerrin. Si no acceptem aquesta possibilitat, patirem. Però també és entendre que si els resultats de les nostres accions poden ser influïts per factors inesperats, potser el més important no és perseguir els resultats sinó fer ben feta la part que ens correspon... I si continuem filant prim podem arribar a entendre que ens cal una acceptació integral de tot allò que s’esdevé. I potser així, gairebé sense adonar-nos ens obrirem a la percepció o convenciment interior de que hi ha una Consciència Superior que és qui, en veritat, està actuant en tot. Serem aleshores una mica més lluny “de la visió estreta de l’ego”, i ens estarem obrint a una visió molt més confiada de l’existència. Perquè fet i fet “nosaltres no som els mestres i per tant ens cal acceptar i honorar allò que ens supera, cultivar l’amor i la generositat” [3])



[1] Patañjali, Yoga-Sūtra, traduction et commentaire de Frans Moors, Les Cahiers de Présence d’Esprit, núm. 9, Lyon, p. 61
[2] Íbidem
[3] Íbidem p. 62

Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, març 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

diumenge, 25 de febrer de 2018

Aiśvarya La capacitat de canviar

Aiśvarya


És un curs destinat a descobrir i aprofitar 
el nostre potencial per tal d’eliminar gradualment 
la distorsió que hi ha en nosaltres 
i en les nostres relacions amb els altres.
Aiśvarya vol generar sincronicitat i harmonia
 en el teu dia a dia

Objectius
explicar el psiquisme segons el Yoga Sūtra de Patañjali,
entendre d’on sorgeixen les dificultats vitals,
experimentar quin tipus de treball ens cal fer per reduir 
aquestes dificultats i quines condicions ha de tenir el treball
 per a ser eficient,
vivenciar què és essencial per a cadascú, 
no de manera genèrica sinó en el nostre dia a dia,
acceptar la nostra singularitat i descobrir el nostre potencial

Durada del curs
- Dos anys, amb 6 sessions de cap de setmana per any
- Les sessions de cap de setmana, de 12h per sessió,
es fan dissabte tot el dia i diumenge matí
- Entre sessió i sessió ha d’haver-hi mínim
 una trobada de l’alumne amb el seu tutor
- Total 156 hores aproximadament

Preu del curs
Una matrícula de 300€ en el moment de la inscripció
i 18 quotes mensuals de 84€. El preu inclou l’ensenyament de les 12 sessions de cap de setmana, 144 hores lectives, més les 12h de classes individuals amb el tutor

Informació i inscripcions

Informació
Tel: 609047701, Beatriu Pasarin
info@gruparaioga.cat
www.gruparaioga.cat



Organitza Grup Ara ioga
                               http://www.gruparaioga.cat

dimarts, 13 de febrer de 2018

La pràctica i el desaferrament (2)

Il·lustració 1 https://yogainternational.com/article/view/yoga-sutra-1-12-translation-and-comentary

La pràctica i el desaferrament (YS1.12) és un principi vital. Un eix transversal, dues constants que hem d’aplicar en tot moment. Davant de tota cruïlla o decisió ens hem de plantejar com aquesta opció afavorirà la nostra pràctica o propiciarà un nivell de desaferrament més profund. Ambdues alhora, sempre unides, dos aspectes d’una única direcció, la pràctica i el desaferrament constitueixen una actitud integral davant la vida.
La pràctica (YS 1.13-14) és allò que fem, tot allò que protegim en nosaltres per a que la nostra capacitat de concentració, de canalització, vagi arrelant. Igual com el jardiner vigila tot allò que podria minvar, retardar o fins i tot impedir el creixement de les llavors, així els qui som en el camí del Yoga hem de vetllar per fer tot allò que afavoreix un estat continuat de concentració, de percepció conscient, d’atenció relaxada.
El desaferrament (YS 1.15) és, en primera instància, tot allò que hem de deixar de fer per a poder “practicar”. Però també és tot allò que deixem anar: ja sia perquè ja no ens cal o perquè sentim que ens pot destorbar. És l’actitud necessària per anar vers l’equanimitat en l’acció que és una altra manera de definir el Yoga.
El desaferrament és també comprendre què ens lliga, què ens esclavitza o què ens posseix i alliberar-nos-en.

Pràctica i desaferrament és rendir-nos a l’evidència de que les nostres limitacions tenen una funció, que les nostres capacitats poden ser transitòries i que en realitat, aquestes capacitats no són nostres i tot sovint són incapaces o queden desbordades front del misteri de la Vida, el dolor i la Mort.

Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, febrer 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

dilluns, 15 de gener de 2018

La pràctica i el desaferrament (YS 1.12)

Il·lustració 1:
 https://eva.ru/travel/read-rodni-smit-ehstetika-absruda-324.htm

Si hem da caminar des d’un punt fins a un altre, triarem el camí més curt i evitarem qualsevol desviació, sobretot no girarem ni a la dreta ni vers l’esquerra malgrat que camins ben planers i atractius se’ns obrin a banda i banda. Potser, durant el trajecte trobarem obstacles i aleshores tal vegada sí haurem de fer una marrada per a continuar en la nostra direcció. Tot això és la pràctica i el desaferrament (YS 1.12)
En el primer capítol dels Yoga Sūtra, Patañjali ens diu què és el yoga (YS 1.2) i què sabem de la ment (YS 1.5-11) i de seguida ens proposa per a canalitzar la nostra activitat mental un mètode: la pràctica i el desaferrament. Mètode aparentment senzill però d’una profunditat que es va descobrint amb els anys de pràctica (cosa que ja ens evidencia que allò més senzill és sempre lo més essencial i que en allò més senzill rau sempre el més alt valor, la més alta forma d’intel·ligència)
D’entrada, pràctica és tot allò que ens permet, ens ajuda, ens recolza i ens facilita anar en la direcció escollida. Desaferrament és tot allò que eliminem, que apartem, que evitem a fi de poder-nos mantenir en la direcció escollida.
No és fàcil canviar d’hàbits perquè els hàbits tenen, a vegades, arrels molt profundes (YS 4.8-11) Els hàbits són com la punta d’un iceberg: veiem l’hàbit i pensem que fàcilment ens deslliurarem d’ell perquè ignorem tota la força que hi ha amagada a sota d’ell, sustentant-lo.
Quan degut a l’experiència viscuda, hem sentit dolor i sabem que aquest dolor està causat per determinats comportaments nostres, per determinades formes d’actuar o de reaccionar que són en nosaltres com automàtiques, gairebé inevitables (YS 4.9), quan sentim que si no aconseguim aturar aquest comportament, continuarem patint (YS 2.16), la pràctica i el desaferrament ens donen una guia de fàcil aplicació per començar a adreçar-nos vers la claredat. És com si algú et dones una brúixola que serveix per orientar-te en el teu interior i en les teves relacions. Aquesta brúixola, fàcil d’utilitzar, la portarem sempre més amb nosaltres, ella ens guiarà en la descoberta dels nous horitzons que la regularitat en la pràctica, la perseverança i la confiança (YS 1.14) ens portaran a descobrir. A mesura que avancem en aquesta claredat res no ens distraurà ja (YS 1.15) del camí escollit fins arribar a assolir el darrer nivell de desaferrament, aquell que potser arriba a uns pocs en vida, però que a la major part de nosaltres ens arribarà amb la mort: “la realització de la pròpia natura de Principi espiritual” (YS 1.16)
Mentrestant però, pràctica i desaferrament seran la nostra guia al llarg de tota
Il·lustració 2 
https://es.pinterest.com/templekines/topics-gail-+-balance
la vida...




















Beatriu Pasarin, El Yoga en capítols, segon any, gener 2018, publicat per Bija, Associació per a la difusió del yoga, http://grupbija.blogspot.com.es/

dimarts, 2 de gener de 2018

Escoltar a Patañjali
 En la nostra tradició, el Yoga Sūtra és el text de referència perquè conté totes les respostes i ens proporciona totes les indicacions per orientar la nostra pràctica.
El Yoga és un sistema filosòfic, el segon més antic de la Índia, que per circumstàncies històriques ens ha arribat com una activitat física. Sortosament. Però l’objectiu últim del Yoga és la resolució del conflicte vital humà i el desenvolupament complert de la persona.
Aquestes sessions proposen un acostament al Yoga Sūtra vivencial, directe, amb una estona de conversa a l’entorn dels Sūtra i una estona de pràctica.
Calendari: els dissabtes 17 de febrer, 17 de març, 21 d’abril, 19 de maig i 16 de juny, de 10 a 12- El cost de les 5 sessions és de 105€ que es poden abonar en dues vegades (75€ al febrer i 30 a l’abril)
Cal portar roba còmoda i una tovallola gran o pareo.





BEATRIU PASARIN 609 047 701 beatriupasarin@gmail.com escoltarlallum.blogspot.com.es 

Carrer de Solà 19, Les Corts, Barcelona


http://www.casadelaciencia.csic.es/es/exposicion/hola-caracola
La sanació és un desenvolupament de l’ésser que es dóna per transmissió o desvetllament. No és necessàriament la curació del cos. És el fruit de la relació entesa com harmonia.
Es tracta doncs, d’una harmonització, una acceptació o una convivència més lliure i serena amb allò que ens ha estat donat, amb la circumstància de vida “que ens ha tocat”. Per tant l’objectiu d’aquestes sessions és propiciar un encontre amb les forces que ens calen per assumir el nostre devenir i estan destinades a qualsevol persona que necessiti de tractar algun dolor o dificultat.
Aquestes sessions són individuals i la seva durada pot oscil·lar entre 30 o 90 minuts, es fan en dilluns o divendres al carrer de Casanova 27, 4rt 4a de Barcelona i cal concertar hora. En elles i segons la “dolència” aplicarem diferents tècniques. Caldrà portar roba còmoda i una tovallola gran o pareo.




BEATRIU PASARIN 609 047 701 beatriupasarin@gmail.com escoltarlallum.blogspot.com.es